L’ESIHMar i l’Hospital del Mar: 50 anys d’història compartida per construir el futur de la infermeria
Amb motiu del 50è aniversari de l'Escola, un pòdcast reuneix les perspectives acadèmica i assistencial per reflexionar sobre com transformar cinc dècades de relació en una aliança estratègica que integri formació, assistència, recerca i innovació, i contribueixi a transformar la professió infermera.

Enregistrament del pòdcast especial realitzat amb motiu del 50è aniversari de l'ESIHMar.
Cinquanta anys de trajectòria compartida entre l'Escola Superior d'Infermeria Hospital del Mar (ESIHMar) i l'Hospital del Mar constitueixen molt més que una història de proximitat institucional. Són cinc dècades de formació de professionals, evolució de les cures, generació de coneixement i col·laboració entre el món acadèmic i l'assistencial.
El 50è aniversari de l'ESIHMar ofereix una oportunitat per reconèixer aquest recorregut, però també per mirar endavant i plantejar una qüestió fonamental: com podem convertir aquesta trajectòria compartida en una aliança estratègica capaç de contribuir al futur de la infermeria i a la transformació del sistema de salut?
Aquesta és la reflexió que vertebra el pòdcast especial «Qui ensenya a qui? De la universitat a la pràctica assistencial: construint la infermeria del futur a l'Hospital del Mar», realitzat amb motiu de l'aniversari de l'Escola.
En la conversa participen Paloma Garcimartin, directora d'Infermeres de l'Hospital del Mar, i Esther Insa, directora de l'ESIHMar. Des de les seves responsabilitats respectives, totes dues comparteixen una visió sobre l'evolució de la relació entre acadèmia i assistència, els reptes actuals de la professió i les oportunitats per construir un projecte de futur comú.
Vegeu el pòdcast complet a YouTube
D’una trajectòria compartida a un projecte comú
La història de l'ESIHMar i l'Hospital del Mar està profundament connectada. Al llarg d'aquestes cinc dècades, totes dues institucions han compartit professionals, estudiants, espais d'aprenentatge i projectes que han contribuït a desenvolupar la infermeria i transformar les cures.
L'Escola ha tingut un paper rellevant en l'evolució del model de cures de l'Hospital, contribuint a incorporar marcs teòrics, metodologies de valoració infermera i llenguatges estandarditzats. Aquesta relació ha permès connectar el coneixement acadèmic amb les necessitats de la pràctica i enriquir totes dues realitats.
Tanmateix, compartir història, espais i professionals no significa necessàriament compartir sempre una mateixa visió o estratègia. El repte actual és avançar des d'una relació de proximitat i col·laboració cap a un projecte compartit, amb objectius, prioritats i responsabilitats comunes.
Per fer-ho, és imprescindible reforçar el coneixement mutu, generar confiança i crear espais estables de diàleg i reflexió. Una relació estratègica no es construeix únicament mitjançant col·laboracions puntuals, sinó també dedicant temps a comprendre les necessitats, les dinàmiques i els reptes de cada àmbit.
«No hi ha cap malaltia que no es pugui cuidar.»
Paloma Garcimartin, directora d'Infermeres de l'Hospital del Mar
Aprendre, cuidar i investigar: una responsabilitat compartida
La conversa posa de manifest que l'acadèmia i l'assistència responen a dinàmiques diferents, però complementàries. Mentre que l'activitat assistencial ha de respondre a les necessitats immediates de les persones, la formació universitària necessita espais per aprendre, reflexionar, analitzar evidències i qüestionar les pràctiques establertes.
Des d'aquesta perspectiva, la formació no consisteix només a adquirir coneixements i habilitats, sinó també a desenvolupar la capacitat d'observar, fer-se preguntes, comprendre la realitat i fonamentar les decisions professionals.
Aquesta necessitat d'aprenentatge, però, no correspon exclusivament a la universitat. Els entorns assistencials també necessiten temps i espais protegits per reflexionar sobre la pràctica, incorporar coneixement, investigar i innovar. De la mateixa manera, l'acadèmia necessita mantenir una connexió permanent amb la realitat dels serveis de salut per formar professionals capaços de respondre als problemes i a les necessitats reals de la població.
Com assenyala Esther Insa, la formació universitària ha de proporcionar als futurs professionals una cosa especialment valuosa: temps per aprendre, pensar i comprendre per què fem el que fem.
El desafiament és construir entorns en què aprendre i cuidar no siguin activitats separades, sinó dimensions que s'alimentin mútuament.
De la transferència de coneixement a la cocreació
Un altre dels grans reptes identificats és superar una concepció lineal de la relació entre universitat i assistència, en què l'acadèmia genera coneixement i els professionals assistencials es limiten a aplicar-lo.
La proposta és avançar cap a un model de cocreació de coneixement, en què tots dos àmbits participin conjuntament en la identificació dels problemes, la formulació de preguntes, el disseny d'intervencions i l'avaluació dels resultats.
Un repte sorgit de la pràctica clínica es pot convertir en una pregunta de recerca; la recerca pot generar evidències i noves solucions; i els resultats poden tornar als entorns assistencials per millorar les cures i orientar noves preguntes.
Aquest procés requereix una relació bidireccional, interdisciplinària i sostinguda en el temps, en què l'experiència professional i el coneixement científic tinguin un paper igualment rellevant.
«Això és molt més que transferència. És un sistema que aprèn.»
Esther Insa, directora de l'ESIHMar
Cap a una estratègia compartida de professió
La col·laboració entre l'ESIHMar i l'Hospital del Mar té al davant l'oportunitat de fer un pas més: passar d'una relació basada principalment en activitats i projectes concrets a una estratègia compartida que contribueixi al desenvolupament de la professió infermera.
Això implica anticipar-se als reptes que marcaran la infermeria de les pròximes dècades: les noves necessitats de salut de la població, l'evolució de les cures, el desenvolupament de nous rols i competències, la recerca infermera, la formació al llarg de la vida professional i l'atracció, el desenvolupament i la fidelització del talent.
També significa preguntar-se no només quantes infermeres necessita actualment el sistema, sinó quins entorns professionals, oportunitats d'aprenentatge i possibilitats de desenvolupament hem de construir perquè les noves generacions vulguin incorporar-s'hi, créixer i desenvolupar-hi la seva trajectòria professional.
La construcció d'aquesta estratègia requereix una visió compartida i mecanismes de col·laboració estables que permetin alinear les prioritats acadèmiques i assistencials i convertir els reptes comuns en oportunitats de millora i innovació.
«Hem de tendir a buscar una relació estratègica, però d'estratègia de professió.»
Paloma Garcimartin, directora d'Infermeres de l'Hospital del Mar
Els pròxims 50 anys: una mateixa comunitat que aprèn, cuida i transforma
Celebrar cinquanta anys d'història compartida és també assumir la responsabilitat de construir els cinquanta següents.
El futur de la infermeria no dependrà únicament de la seva capacitat per respondre a les necessitats actuals, sinó també de la seva capacitat per anticipar-se als canvis, generar coneixement, innovar i transformar els models d'atenció.
L'ESIHMar i l'Hospital del Mar tenen l'oportunitat de consolidar un ecosistema en què formació, assistència, recerca i innovació avancin de manera connectada, compartint coneixement, talent i propòsit.
L'objectiu no és simplement mantenir una relació històrica de col·laboració, sinó convertir-la en una aliança capaç d'impulsar el desenvolupament de la professió i millorar la salut i la qualitat de vida de les persones.
Perquè no es tracta només de formar les infermeres que el sistema necessita avui, sinó de construir conjuntament el sistema en què les infermeres voldran aprendre, treballar i desenvolupar-se demà.
Cinquanta anys d'història compartida. Una nova etapa per cocrear, aprendre i transformar conjuntament el futur de la infermeria.